Informe 2012 de les ajudes directes als agricultors

Agrodigital, 24-2-2014. La Comissió Europea acaba de publicar el darrer informe sobre els pagaments de les ajudes directes de la PAC de l’any 2012. Aquest darrer document posa de nou sobre la taula les diferències i greuges entre la distribució dels ajuts. Primer subratlla que el muntant va disminuir entre 2011 i 2012 mentre que les percepcions individuals varen augmentar sobretot en els països recent incorporats a la UE. L’informe remarca però el que ja es constata any darrer any i és la considerable variació entre perceptors i països. Per exemple el 80% dels beneficiaris reben el 17% del muntant de les ajudes o per exemple que el 75% dels perceptors no arriben a 5000 euros a Espanya, Portugal i Itàlia. Per llegir l’informe aquí.

El final de les quotes lleteres divideixen la UE

lainformación.com, 17-2-2014. Els països membres de la UE estan dividits per les mesures a emprendre per afrontar les possibles crisis davant la supressió de les quotes lleteres l’abril de 2015. La Comissió ha facilitat un qüestionari als estats perquè opinessin sobre si eren suficients les disposicions de la PAC o si calien mesures addicionals per combatre les possibles crisis de mercat. Dinamarca, Alemanya, Suècia, Holanda i Regne Unit han defensat que no calen més instruments per fer front a les crisi. Per altra banda, Espanya, França, Itàlia i Eslovàquia juntament amb Croàcia i Lituània demanen mesures per poder-se anticipar i reaccionat. Llegiu aquí la noticia.

 

La “retallada de la modulació” afectarà a tothom

upa.es, 17-2-2014. UPA acusa al ministeri d’agricultura d’enganyar als agricultors i de retallar al 97% dels perceptors mentre s’augmenta a un 3% dels que cobren més de 37.000 euros l’any d’ajudes directes. Segons els càlculs d’UPA aquest any i haurà una retallada dels ajuts directes de 425 milions d’euros respecte al període anterior. Durant la campanya passada i les anteriors, els perceptors de menys de 5.000 euros l’any quedaven exempts de la retallada per la modulació; ara aquesta retallada s’aplicarà a tothom (menys als perceptors de més de 37.000 euros). Llegir la noticia aquí

Catalunya: l’Estat desvirtua la PAC

premsa.gencat.cat, 24-1-2014. Josep M Pelegrí, conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya valora els acords de la Conferència sectorial d’agricultura en relació a la nova PAC. Segons Pelegrí s’insisteix en la voluntat recentralitzadora de l’Estat que atempta a les competències exclusives d’agricultura i treu tot marge de maniobra al territori i als tipus d’agricultures diferents de la resta de l’estat espanyol. Segons el conseller, la implementació d’aquest nou sistema representa per Catalunya la pèrdua per 140 milions d’euros. Llegir més aquí.

Seo/BirdLife i WWF demanen fons per Natura 2000

Seo.org, 21-1-2014. Segons Seo/BirdLife i WWF els fons procedents de la nova PAC han de revertir en mesures de gestió i conservació de la Xarxa Natura 2000 perquè els agricultors i ramaders d’aquests àmbits puguin desenvolupar l’activitat amb compensacions ambientals. Les dues entitats naturalistes demanen al govern que garantitzi que les comunitats autònomes reinverteixin en la xarxa Natura 2000 fixant les regles del jos en el marc del PDR. Segons aquestes organitzacions no governamentals l’elaboració d’un projecte Life gestionat per la Fundación Biodiversidad apunta que els costos desglossats per autonomies la Xarxa Natura 2000 necessita un total d’entre 1,6 i 2,6 milions d’euros l’any. Més aquí.

Andalusia majoritàriament en contra dels acords de la nova PAC

Europapress.es, 21-1-2914. Mentre Asaja-Sevilla mostra el seu acord amb el repartiment dels fons de la nova PAC, COAG i UPA afirmen que el ministre Arias Cañete els ha mentit. Segons el cap d’UPA, el que ha fet l’executiu és un despropòsit per Andalusia ja que es perden recursos de les ajudes del primer i del segon pilar i a més a més es deixa fora a les ajudes associades a l’olivar en pendent, al raïm per pansa i al caprí per a llet. Es critica al responsable d’Agricultura que tampoc s’ha fet atenció als acords i compromisos adquirits en la conferència sectorial agrícola del juliol sobre els mecanisme de regulació del mercat. Seguir llegint aquí.

 

Polint els darrers serrells de la nova PAC amb les autonomies

magrama. es, 21-1-2014. Arias Cañete després de dos dies de negociació amb les comunitats autònomes es mostra satisfet del consens aconseguit entre el Govern i les comunitats autònomes per aplicar la nova PAC i segons diu “permetre que els sistemes agrícoles i ramaders segueixin essent competitius i puguin seguir fet la seva activitat amb recolzaments similars i evitant les distorsions del mercat”. Entre els acords més destacables cal subratllar el model de regionalització establert amb una divisió del territori entre 22 i 24 regions agronòmiques. Per sectors, serà la ramaderia la que seguirà reben més subsidis de pagaments acoblats. També el ministre destaca el pas endavant que s’ha fet amb les administracions en la definició d’agricultor actiu i que exclourà els actius les ajudes directes dels quals suposin més un 80% del total dels seus ingressos agraris. Val la pena descarregar-se els documents adjunts del magrama aquí.

 

Italians, alemanys i àrabs compren terra a Romania

http://www.incont.ro, 8-1-2014. Després de set anys de prohibició que coincideix amb l’entrada a la UE, a partir del primer d’any qualsevol estranger pot comprar terres agrícoles a Romania com si fos un ciutadà romanès. 800.000 hectàrees han passat a mans d’italians i alemanys seguits pels àrabs i els hongaresos que mostren interès en Transilvània. En aquest context de liberalització el preu mitjà de la terra agrícola s’ha gairebé triplicat des del 2007. La raó per la qual els estrangers compren terres a Romania és el seu preu extremadament baix: 2.400 euros ha mentre Eslovàquia és de 4.000 i a Polònia de 8.000 €/ha. Llegiu aricle aquí

 

 

 

Europa i els transgènics de la mà del ministre britànic de medi ambient

actualidad.rt.com, 8-1-2014. Owen Paterson, ministre de Medi Ambient del Regne Unit durant la Conferència Agrícola a Oxford, va especificar que “si Europa tanca les portes als transgènics, es corre el risc de convertir l’agricultura en un museu perquè les empreses innovadores prendran decisions i invertiran i desenvoluparan les seves tecnologies en altres mercats”. Paterson va citar un estudi recent que evidencia que els cultius transgènics podrien beneficiar als agricultors, als consumidors, al medi ambient i a l’economia. I tot això passa quan aquest mes de gener els estats membres de la UE votaran si es permet el cultiu d’una varietat de blat de moro modificada genèticament per ser resistent als insectes. Es pot consultar l’estudi a aquest link d’aqui.

L’agroalimentació espanyola, punt fort davant de la crisi

Chil.org/agroindustrias, 30-12-2013. Miquel Àngel Herguedas explica un informe que evidencia que el sector agroalimentari té una posició de fortalesa i una elevada capacitat de resistència de manera que s’erigeix com a sector estratègic per l’economia nacional. L’informe analitzat per l’empresa d’assegurances Crédito y Caución també deixa clar que la indústria agroalimentària espanyola és més competitiva i més innovadora que l’europea en tots els esglaons de la cadena de valor: des de la producció fins a la distribució. A diferència del marc europeu compte amb unes 30.000 empreses majoritàriament de dimensió mitjana i petita. Representa el 7,5% del PIB i el factor més rellevant són les exportacions que deixen visualitzar una gran capacitat d’internacionalització en procés creixent. Imprescindible aquí.